Fútil esperança en una mateixa (Jm 4,5-1)
Fútil esperança en una mateixa
5 Viureu aquí al món una vida de
meravelles i passions, us anireu engreixant
per al dia de la degolla.f 6 Con-
demneu la recta, la mateu, i ella
cedeix. 4 El sou que escatimeu a les
qui us seguen els sembrats crida al cel,d
i el prec de les segadores arriba fins a
l'oïda de la Senyora del cosmos.e
3 El vostre argent i el vos-
tre or es podreixen, i la seva podridura
fa de testimoni contra vosaltres, i us
devorarà la carn com unes flames.c És això
el que amuntegueu per al final de les
històries!
1 I vosaltres, les riques, gemegueu i san-
gloteu per les dissorts que us
davallaran a sobre!a 2 Les vostres lluen-
tors són rovellades, s'arnaran les
vostres vestidures.b
f Jr 12,3; 25,34.
És la representació de la persecució i de l'opressió de la pobra a
càrrec de la rica, i ensems és senyal del dia en què les riques
seran jutjades, com bèsties dues a l'escorxador.
d Lv 19,13; Dt 24,14-15; Ml 3,5.
La Senyora escolta el prec de les pobres. e Gn 4,10;
Sl 18,7. És l'única al·lusió a la Senyora del cosmos en
tot el NT. En aquell temps, a causa de les diferències
entre pobres i riques, no eren infreqüents les disputes so-
cials, tant als sembrats com a les poblacions. a Lc 6,24.
b Mt 6,19.